Una ascensió molt coneguda i ben popular per la zona de l'Alta Garrotxa, però no per això mancada d'interes i dificultat. Aquesta vegada la faig en companyia dels meus amics Carles i Toni, als quals he pogut enredar-los (fàcilment, tot s'ha de dir) a fer aquesta caminada. A la seva vegada, en Toni ha enredat el seu gós "Perdut".
Jo he fet el Bassegoda dues vegades, i ells cap, o sigui que els farà gràcia pujar-hi.
Les previsions del temps no pinten gaire bé: ruixats intermitents, a qualsevol punt de Catalunya i localment amb una certa inetnsitat, bla, bla, bla... la realitat va ser bastant més crua que les previsions, tal i com es va veure. Tot i així, vam decidir de tirar endavant amb l'excursió, i és que, quan hi ha ganes, hi ha ganes...
Com que arribem abans de les nou a Sadernes, encara trobem que la barrera esta oberta. De fet, plou lleugerament i el cel és ben negre i no hi ha ningú. Entrem amb el cotxe fins al primer aparcament, i comencem a caminar. Son les 9:00.
Adelantem un grup d'estrangers que van a fer barranquisme en el moment que baixen al riu pel Pont del Aures. Comença a ploure i ens hem de posar els impermeables. Anem a bon ritme, sempre seguint la pista principal de Riu. Decidim no agafar cap drecera, ja que les condicions no estan gaire bé, i és millor anar per bon terreny.
A les 10:35, ja ben molls de peus i de tot arreu, arribem a l'ermita de Les Agulles, on hi bufa un vent fred i a ràfagues. No hi ha xopluc i ens hem d'arrupir al costat de les runes de Can Guies a menjar l'entrepà i abrigar-nos una mica més.
A les 11:00 decidim continuar malgrat la pluja. El tracte és que si veiem que dintre d'una hora no ha parat de ploure, tornarem enrere. Agafem el sender en direcció el Collet de Sta. Maria. Segons el mapa Alpina, hi ha un sender que puja desde el Collet directe al cim del Bassegoda. Molt abans del collet, veiem un sender que s'enfila per la dreta i que té marques grogues. Decideixo no agafar-lo ja que no quadra amb el que indica el mapa, tot i que no m'estranyaria que aquest corriol anés al cim. El plan inicial és seguir per les Balmes del Cànem, el corral de Principi, GR-11, Plà de la Bateria i fer el cim, sempre per cami conegut. Ara bé, si trobem una drecera nova, doncs millor. En arribar al collet, comprovo que aquell era el cami que hauriem d'haver agafat, ja que allí no hi ha cap corriol que s'enfili per la dreta. Bé, tan se val, no pensem anar enrera que plou fort.
A les 12:00 arribem al Corral de Principi. Abans, però, hem hagut de creuar un torrent força ample que ens ha obligat a posar els peus dins l'aigua, la qual cosa no és un problema, ja que fa estona que estem xops. EL tracte no s'ha respectat: segueix plovent sense parar, però ara ja només queda continuar... Inspeccionem les restes del corral, però ofereixen més perill que aixopluc. Cinc minuts després continuem pel GR-11 a trobar la pista de Hostal de la Muga. El pendent és molt fort i el terreny rellisca molt pel fang acumulat. Sort que no dura gaire. Un cop a la pista, de seguida trobem el desviament del plà de la Bateria, al qual hi arribem al cap d'una estona.
Localitzem les marques verdes que ens duran al cim. Cal abandonar el prat en direcció sud, per sobre un cami empedrat, que desapareix ràpidament i es transforma en un sender on cal anar encamellant gairebé fins a la base del cim. Quan canviem de vessant, trobem un vent tremendament fort, boira de núvols, i la pluja que ara ens vé directe a la cara, i molta, molta sensació de fred. A les 13:15, arribem a la grimpada i sembla que no rellisca gaire, anem pujant, arribem a la primera cadena i la pujem amb certa facilitat, però en el descans abans d'agafar la segona cadena, el vent és tant fort que ens desequilibra. A més, les mans estan sense tacte i no és recomanable posar-se a fer força amb les cadenes. En Carles i jo ho deixem córrer, el pàs és força aeri i no és qüestió de perdre l'equilibri per una ventada. En Toni decideix pujar, pel lloc més difícil, es clar. Al cap d'uns minuts torna a ser a baix i baixa la primera cadena a calmar el Perdut que evidentment no ha pogut pujar per la cadena i estava lladrant, nerviós.
Quan m'ajupo per començar a baixar, una ventada m'arrenca les ulleres de la cara que no sé on van a parar. Inicialment, em penso que m'han quedat sota les cames, però per més que busquem no apareixen enlloc. Resignat, i amb la premura del vent i el fred, baixem tremolant. Una vegada a recers i començant a baixar, ens recuperem del fred. Al plà de la Bateria hi ha una altre grup que pretén pujar al cim, però en veure'ns, desisteixen. A les 13:45 baixem tots cap a Sadernes pel Coll de Riu. Seguim tota la pista un altre cop en sentit contrari i alucinem quan sentim primer i veiem després la riera de St.Aniol que baixa amb molta mala llet, en alguns llocs ha desbordat i la violència de l'aigua és impressionant. No m'estranya, perquè no ha parat de ploure en tot el dia, i el terreny ja fa setmanes que no engulleix més aigua. Arribem al cotxe a les 16:35, gairebé sense aturar-nos en tota la baixada que ha durat 2h50', excepte per observar el riu i fer-hi fotografies.
En Toni baixa el cotxe i el gós, i en Carles i jo continuem 10 minutets més a peu fins a Sadernes. En total, han estat unes 6h45' de temps efectiu caminant, sobre un total de 7h45', i 22.6 km, sobre el mapa.
Ens hem trobat un noi que havia desistit de pujar al Bassegoda, i hem discutit sobre si és millor fer l'aproximació al Bassegoda per la pista de Riu ò pel corral de Principi. Superposant les traçes del GPS sobre el mapa surt que curiosament la distància és la mateixa: 4.0 kms. Personalment opino que, pel mateix preu, el recorregut pel bac de Principi és molt més maco que la pista.
