skip to main |
skip to sidebar
27 i 28 de Juny del 2008
L'objectiu d'aquest cap de setmana era fer el Balandrau i inventar-nos un "poyaque" de certa magnitud que deixi en ridícul les 10 hores i escaig de l'ultima matada pel Puigmal, si és possible. Som, evidentment, en Toni, en Carles, el "perdut" i jo.
Tot plegat va consistir en sortir del refugi de Coma de Vaca, pujar al Balandrau, pujar al Puig Fontlletera i anar carenant fins al Coll de la Marrana, sota el Bastiments, i tornar per la variant GR-11-7 cap al refugi, es a dir, una volta de gairebé 14 kms i 9h30', incloent descansos.
Com que l'aproximació al refugi de Coma de Vaca és d'unes tres hores xino-xano, vam decidir arribar-hi divendres, i acampar al Plà de les Eugues, amb el refugi a la vista. Quedem a Canovelles a primera hora de la tarda, on ja han arribat en Toni i el "perdut"... em sembla que el gós m'ha mirat amb cara d'acollonit, i es que només ens veiem quan fem aquestes mega-sortides, per tant, dedueixo que ja ha associat la meva presència amb una excursió interminable.
Cal deixar el cotxe a la carretera de Queralbs, en un indret anomenat La Farga, pocs metres abans d'arribar al poble on la carretera fa un revolt de 180 graus a esquerres. Si es vol, es pot continuar un quilòmetre més per una pista encimentada estreta fins a la central elèctrica d'el Daió de Baix, on hi ha espai per una mitja dotzena de cotxes. En aquest punt comença el sender cap al refugi, tot just després de creuar una passera sobre el riu Fresser.
En Carles i en Toni cap al refugi
Ben sopat.. fent-la petar una estona
El campament, a punta de clar... i sorpresa! una vaca morta a pocs metres
Pujant el Balandrau, "by the wild side"...
Arribem al coll del Balandrau a les 09:55 on descansem uns minuts, deixem les motxiles i acabem de fer el cim en menys de 10 minuts. La vista és espectacular, l'atmòsfera no pot ser més clara i podem identificar molts cims que ens envolten: Bastiments, Pic de l'Infern, Torreneules, etc, etc
Tots tres, al cim del Balandrau 
Tota la vall de la Coma de Vaca, amb el Bastiments al fons
Esmorzem al coll del Balandrau, on ens trobem un grup nombrós de la TV de Ripoll, del programa "Caminant pel Ripollès", molt simpàtics. Mentre esmorzem decidim a veure què fem... és massa aviat per tornar, però massa tard per anar al Bastiments desde aqui. Decidim pujar al Fontlletera i anar carenant a veure fins on arribem, tot i que tenim clar que al Bastiments no hi arribarem. Confiem en poder trobar una drecera que ens dugui un altre cop a la vall on interceptariem el GR-11-7.
Dit i fet, a les 11:42 sortim cap al Fontlletera, passant pel Coll dels Tres Pics, on hi arriba una pista que sembla en prou bon estat fins i tot per cotxes. Es fa dur pujar amunt amb aquesta calor, però a les 12:31 hi arribem. Continuem carenant sempre en direcció N/NW, el camí és fàcil, amb fites i prou evident. A les 13:50, després de repenjar-nos una mica en els descansos, arribem al Coll del Catllar. En aquest punt, en Toni i el "Perdut" ens deixen i decideixen baixar ja cap a la Coma de Vaca. En un parell de minuts ja gairebé son dos punts minúsculs en la immensitat de la pendent.
Continuem en Carles i jo, i a les 14:30 ens plantem dalt del següent i últim cim de la carena, el Puig de Borregueres.
Ara han estat 120 metres de desnivell, acumulats als que ja portem de tot el dia, però estem més contents ja que a partir d'aquest punt pràcticament és tot baixada.
A les 15:30 arribem al Coll de la Coma de l'Orri, on deixem ja de carenar per baixar a mà esquerra, sense cami, a trobar el GR11. Si continuéssim recte per la carena, aniriem a parar al Coll de La Marrana, que es veu ben clar desde on som ara. Decidim, doncs, baixar i creuar per un torrent petit on hi ha una mica de sender marcat. Poc després trobem alguna marca esporàdica de GR, tot i que el sender no passa exactament per aqui, Com que tinc el recorregut del GR11 en el GPS, se que vaig en la direcció correcta. Es un simple exercici i no cal el GPS per aquesta simple maniobra, ja que és evident que el GR passa pel fons de la vall, vorejant el Fresser, però com dic jo sempre en aquests casos: "suposem que estem envoltats per la boira...", a veure què fariem...
Un cop sobre el GR11-7 i ja en clara direcció de tornada al refugi, decidim dinar. Son les 16:05 i el sol ens crema... ens ho prenem amb calma i ens hi tirem 50 minuts. Després continuem a tota màquina avall en direcció al refugi, que sobrepassem a les 17:40.
El refugi de Coma de Vaca
Ara no ens encantem gaire i pujem al sender que ens porta al Daió., La mica de pujada és fa molt dura, i es que ja portem un piló d'hores caminant. A mida que anem baixant per les Marrades, cada vegada fa més calor, el sol ens rosteix sense pietat, i en arribar al riu no ho dubtem ni un segón, i fiquem tot el cap dins l'aigua freda... quin descans!! La resta del camí es fa realment llarga i no s'acaba mai, sort que almenys en aquesta part estem més a l'ombra i la refrescada ens aguanta ben bé fins arribar al cotxe, a les 20:20, es a dir, 2h30' després de passar pel refugi. Estem bastant rebentats, i es que han estat 12h20' desde que hem començat a caminar a les 8 del matí.
Sense paraulessssss....
Daió - Refugi Coma de Vaca : 3h13', desnivell: 820 mts
Coma de Vaca - Balandrau : 2h30', desnivell: 580 mts, descans: 30'
Coll de Balandrau - Coll Tres Pics : 18'
Coll Tres Pics - Fontlletera : 31', desnivell: 175 mts
Fontlletera - Coll del Catllar : 1h19' , descans: 35'
Coll del Catllar - Les Borregueres : 40', desnivell, 130 mts
Les Borregueres - Coll Coma de l'Orri : 1h00, descans : 20'
Coll Coma de l'Orri - Enllaç´GR11-7 : 30'
Enllaç GR11-7 - Coma de Vaca : 1h40', descans; 50'
Coma de Vaca - Daió de Baix : 2h40', descans: 30'
Total desnivell: 820 mts el primer dia, i 855 mts el segón dia.
Total distància : 6 kms el primer dia, i 20 km el segón dia.
Total temps: 3h13' el primer dia, i 12h20' el segón, dels qual, 2h24' son descansos.
Més fotos i més dades: http://carrib99.blogspot.com/2008/06/balandrau.html
22 de Juny del 2008
Per tercera vegada pujem al Canigó, i per primer cop, jo hi pujo en aquesta diada dels focs de Sant Joan on s'hi apleguen milers de persones durant aquest cap de setmana que aquest any, a més, cau en pont. M'he afegit al grup dels Vitraris de Vidreres, que pujen cada any al Canigó a contribuïr deixant-hi un farcell de llenya, i a recollir la flama en fanalets i dur-la a Vidreres per encendre les fogueres. Enguany celebrem els 25 anys d'aquesta tradició.
En aquestes circumstàncies tan particulars, no es tracta de fer muntanya en el sentit estricte de la paraula, sino més aviat d'una peregrinació, que ja esta bé de tant en tant. Un rotllo diferent, però perfectament vàlid, sota el meu punt de vista. Cal afegir-hi que pujar al Canigó desde el refugi de Els Cortalets és prou senzill, amb un desnivell que no arriba als 800 metres, que es fan a peu plà i sense cap pas complicat, simplement que és una pujada continuada que es fa més empinada a mida que ens acostem al cim.
Per arribar al Canigó hi ha una bona excursió en si. Cal creuar la frontera per La Jonquera (AP-7) i continuar direcció Perpinyà per l'A-9 fins a la sortida de Perpinyà Sud, on seguirem les indicacions cap a Prada de Comflent per la N-116, que és una autovia de doble carril gairebé fins arribar a Prada. Abans d'arribar a Prada, hem de deixar la N116 poc després d'haver-se convertit en una carretera secundària i havent passat el poble de Marquixanes. Cal trobar un trencant a mà esquerra que indica "Los Masos". Es una carretera local, a estones estreta que creua la població de Llorac fins arribar a Villerac. Després de Villerac, l'asfalt continua encara un quilòmetre escàs, però a les afores ja es converteix en pista de terra, primer prou ampla i ràpida, però la major part del recorregut és pedregosa i lenta, així durant 22 kms fins al refugi de Els Cortalets a la cota 2000 mts. Un turisme normal hi pot arribar, però cal armar-se de paciència, i anar salvant lentament els sots, reguerots i nombroses pedres que trobarem. Hi ha també algun pas estret on cal anar controlant si vé algun cotxe de cara, però hi ha suficients llocs on arraconar-se. Vam trigar 1h10' en fer tot el tram de pista. La circulació per la pista esta prohibida en els mesos d'estiu i especialment per la nit tot l'any i fins 24 hores després de ploure.
Uns dos quilòmetres abans del refugi ja trobem els cotxes aparcats a banda i banda de la pista i decidim aparcar on podem, en una pista secundària amb un terreny una mica complicat per maniobrar. Molt a prop hi tenim suficients prats d'herba i pastures on plantar còmodament les tendes. Bé, totes les tendes, excepte la T2 Ultralight que estreno avui i que costa de muntar el primer cop, fins que no he provat dues o tres maneres de fer-ho. Realment, n'hi ha per penjar al que ha fet el manual de muntatge, que es redueix a sis dibuixos insuficients.
Hi ha moltes tendes però força separades i no hi ha sensació de massificació, es respira un bon ambient.
Després de la posta de sol, sopem i fins l'hora de dormir veiem el Canigó il.luminat amb les llanternes de tota la gent que ha decidit pujar al cim de nit, per recollir la flama que s'ha custodiat durant tot l'any al castell de Perpinyà.
Desde la font de la Perdiu i ja per sobre dels núvols
El nostre farcellet de llenya dels boscos de Vidreres
La foguera dalt de la Pica del Canigó, a punt per encendre's aquesta nit. 
La representació de Vidreres, excepte un servidor que tira la foto
Detall de l'entrada de la xemeneia, amb les marques grogues per localitzar-la
En 1h15' arribem a baix al refugi sense aturar-nos, només per refrescar-nos a la font.
La baixada amb cotxe per la pista és més ràpida que la pujada, una hora tot i que trobem una màquina de triturar arbre emmig del cami que ens bloqueja el pas durant 5 ò 10 minuts.
14 de Juny del 2008
Inicialment concebuda com una simple pujada al Puigmal per sopesar una futura baixada amb esquis de muntanya, es va convertir en una matxacada de gairebé 10h30' carenant desde el Puigmal fins el Coll d'Eina. El recorregut previst era pujar al Puigmal desde el Coll de Fontalba, baixar fins a Núria i tornar al Coll de la Fontalba, però una vegada al Puigmal vam fer una "petita" variació cap al Pic de Segre, Coll de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Coll d'Eina, Núria i Fontalba.
Avui som els de sempre, en Carles, en Toni, en "Perdut" i jo. Deixem el cotxe al Coll de la Fontalba, i a les 9:38 comencem a pujar el Puigmal sense problemes, pel cami de tota la vida. A mig camí començem a trobar les primeres clapes de neu, algunes d'elles força grans. Fa molt bon dia i trobem molta gent, es nota que ha fet mal temps en els últims caps de setmana i la gent ha aprofitat. A les 10:45 ens aturem a menjar una mica fins les 11:15, ja que no hem menjat desde que hem sortit de casa a quarts de 7 del matí. Continuem, i un cop superat el desnivell més fort just abans d'arribar al cim, la quantitat de neu ja és considerable i fa que costi una mica avançar. A les
12:00 arribem al cim del Puigmal, força plè de gent.
Ens hi repenjem una mica, perquè trobem un home que ha pujat amb esquis de muntanya i que avui ja ha baixat un parell de vegades per la banda francesa, cap a l'estació de Puigmal. L'hem sotmès a un interrogatori de preguntes, per veure si algun dia serem capaços de fer-ho. Certament, l'home sembla molt experimentat i es coneix molt bé la zona, i és prou amable d'estar gairebé mitja hora xerrant amb nosaltres. Ens despedim i baixa esquiant, com si res, en direcció nord.
Després de menjar més, fem una ullada al mapa i veiem que ja que som aqui i que fa bon dia, podriem anar carenant cap al Pic del Segre i baixar a Núria pel Coll de Finestrelles. Decidim fer-ho sense pensar-ho gaire i a les 12:55 baixem en direcció N-NW seguint la carena. La pala de neu és força important i molt divertida de baixar, però de vegades ens arriba la neu als genolls.
A les 13:24 arribem al Pic petit de Segre i sense aturar-nos gaire continuem carenant. El paisatge és genial, amb vistes espectaculars a banda i banda de la carena, i sense deixar de trepitjar neu abundant. Només alguna petita clapa de pedres trenca el blanc de tant en tant. A les 13:48 arribem al Pic de Segre, i ens hi estem uns quinze minuts per reposar i fer fotos.
A les 14:02, baixem per la carena fins arribar al Coll de Finestrelles, ja amb menys neu, on hi arribem a les 14:30. Com que encara tenim ganes de gresca, tornem a consultar el mapa a veure si podem continuar carenant en comptes de baixar ja cap a Núria. Ens ho pensem i decidim no baixar encara. A les 13:39 continuem pujant cap al Pic de Finestrelles on hi arribem a les 15:18. Ara tenim núvols baixos que formen una boira no molt espessa però que junt amb la neu dóna un toc fantasmagòric a l'ambient. No ens preocupa massa, de moment, ja que no és gaire espessa. En el pitjor moment hem tingut una visibilitat de 10-15 metres.
Anem baixant per una pala de neu bastant fonda i un altre cop arribem amb neu fins als genolls (a veure quan em compro aquests ditxosos paraneus, d'una vegada!!!..). A les 16:15 arribem al Coll d'Eina. Hem hagut de buscar-lo una mica, ja que uns 100 metres abans d'arribar-hi, hem agafat sense adonar-nos una drecera que ja ens baixava a Núria sense passar pel Coll d'Eina. Com que el voliem localitzar exactament, hem tirat una mica enrera fins que hem trobar la fita de pedres i les restes d'un rètol metàl.lic caigut a terra. Ara ja, enfilem cap avall a tota castanya, direcció Núria, lliures de neu i boira.
Una hora més tard, a les 17:20 creuem el Torrent de la Coma d'Eina i enllaçem amb un camí que puja cap a Noufonts i el Pic d'Eina. En aquest punt hi ha un rètol. Baixem per l'esquerra del torrent per un sender ben delimitat i a les 18:02 ja som a Núria.
Descansem cinc minuts i enfilem al camí de la Fontalba, que el recordàvem menys dur, suposo que perquè l'altra vegada no portàvem garebé 9 hores caminant... deu ser això...
Finalment, a les 19:56 arribem al Coll de Fontalba, on encara hi queda algun cotxe apart dels nostres. En total hem trigat 10h26' en fer tota la mega-volta per una part de la Vall de Núria, dels quals hem de descomptar 1h50' d'aturades, i queden per 8h40' de temps efectiu caminant,
Les dades del GPS mostren que la distància recorreguda és de 20,370 kms, en projecció. SI apliquem el factor corrector de l'error per aquest tipus de terreny, suposo que hem fet més de 22 kms. El desnivell acumulat ha estat de 1400 mts, déu n'hi dó...
La duració de cada etapa és la següent (temps efectiu, sense aturades) :
1. Fontalba-Puigmal : 2h22'
2. Puigmal - Coll de Finestrelles : 1h20'
3. Coll de Finestrelles - Coll d'Eina : 1h40'
4. Coll d'Eina - Núria : 1h40'
5. Núria - Fontalba : 1h45'
En Carles i en Toni cap al refugi
Ben sopat.. fent-la petar una estona
El campament, a punta de clar... i sorpresa! una vaca morta a pocs metres
Pujant el Balandrau, "by the wild side"... 
Tots tres, al cim del Balandrau 
Tota la vall de la Coma de Vaca, amb el Bastiments al fons
El refugi de Coma de Vaca
Sense paraulessssss....
