dilluns, 30 de juny del 2008

Balandrau - Coll de La Marrana

27 i 28 de Juny del 2008

L'objectiu d'aquest cap de setmana era fer el Balandrau i inventar-nos un "poyaque" de certa magnitud que deixi en ridícul les 10 hores i escaig de l'ultima matada pel Puigmal, si és possible. Som, evidentment, en Toni, en Carles, el "perdut" i jo.

Tot plegat va consistir en sortir del refugi de Coma de Vaca, pujar al Balandrau, pujar al Puig Fontlletera i anar carenant fins al Coll de la Marrana, sota el Bastiments, i tornar per la variant GR-11-7 cap al refugi, es a dir, una volta de gairebé 14 kms i 9h30', incloent descansos.

Com que l'aproximació al refugi de Coma de Vaca és d'unes tres hores xino-xano, vam decidir arribar-hi divendres, i acampar al Plà de les Eugues, amb el refugi a la vista. Quedem a Canovelles a primera hora de la tarda, on ja han arribat en Toni i el "perdut"... em sembla que el gós m'ha mirat amb cara d'acollonit, i es que només ens veiem quan fem aquestes mega-sortides, per tant, dedueixo que ja ha associat la meva presència amb una excursió interminable.

Cal deixar el cotxe a la carretera de Queralbs, en un indret anomenat La Farga, pocs metres abans d'arribar al poble on la carretera fa un revolt de 180 graus a esquerres. Si es vol, es pot continuar un quilòmetre més per una pista encimentada estreta fins a la central elèctrica d'el Daió de Baix, on hi ha espai per una mitja dotzena de cotxes. En aquest punt comença el sender cap al refugi, tot just després de creuar una passera sobre el riu Fresser.

En Carles i en Toni cap al refugi

Comencem a pujar a les 19:07, amb les motxiles ben carregades i sense pressa. Va fosquejant a mida que anem pujant i en arribar a Les Marrades dubtem de si arribarem amb prou llum de dia. Un cop hem superat la pujada. el GPS m'indica que el refugi és a uns 800 mts però encara no es veu cap llum. Finalment, quan el sender entra definitvament al pla de les Eugues, veiem el refugi a l'esquerra en un racó del prat i amagat darrera les roques, fora del nostre camp visual durant tot el cami. Son les 22:20, i comencem a muntar les tendes.

Ben sopat.. fent-la petar una estona

Cap a quarts d'una de la matinada, sota un cel estrellat, decidim "ensobrar-nos", uns més que altres, ja que en Carles decideix fer bivac.

El campament, a punta de clar... i sorpresa! una vaca morta a pocs metres

L'endemà ens llevem a punta de clar, cap a quarts de 6, esmorzem, desmuntem el campament, fem una visita al refugi i ens aprovisionem d'aigua per tot el dia. A les 8:00 enfilem amunt el cami cap al Balandrau. Decidim pujar pel cami més recte, es a dir, on no hi ha camí, però que puja molt dret, massa dret per a les nostres motxiles. El camí oficial voreja cap a l'esquerra i arriba al coll de Tres Pics, probablement amb una pendent més suau. Crec que aqui perdem molt de temps, i patim més del necessari.

Pujant el Balandrau, "by the wild side"...

Arribem al coll del Balandrau a les 09:55 on descansem uns minuts, deixem les motxiles i acabem de fer el cim en menys de 10 minuts. La vista és espectacular, l'atmòsfera no pot ser més clara i podem identificar molts cims que ens envolten: Bastiments, Pic de l'Infern, Torreneules, etc, etc

Tots tres, al cim del Balandrau

Tota la vall de la Coma de Vaca, amb el Bastiments al fons

Esmorzem al coll del Balandrau, on ens trobem un grup nombrós de la TV de Ripoll, del programa "Caminant pel Ripollès", molt simpàtics. Mentre esmorzem decidim a veure què fem... és massa aviat per tornar, però massa tard per anar al Bastiments desde aqui. Decidim pujar al Fontlletera i anar carenant a veure fins on arribem, tot i que tenim clar que al Bastiments no hi arribarem. Confiem en poder trobar una drecera que ens dugui un altre cop a la vall on interceptariem el GR-11-7.

Dit i fet, a les 11:42 sortim cap al Fontlletera, passant pel Coll dels Tres Pics, on hi arriba una pista que sembla en prou bon estat fins i tot per cotxes. Es fa dur pujar amunt amb aquesta calor, però a les 12:31 hi arribem. Continuem carenant sempre en direcció N/NW, el camí és fàcil, amb fites i prou evident. A les 13:50, després de repenjar-nos una mica en els descansos, arribem al Coll del Catllar. En aquest punt, en Toni i el "Perdut" ens deixen i decideixen baixar ja cap a la Coma de Vaca. En un parell de minuts ja gairebé son dos punts minúsculs en la immensitat de la pendent.

Continuem en Carles i jo, i a les 14:30 ens plantem dalt del següent i últim cim de la carena, el Puig de Borregueres.
Ara han estat 120 metres de desnivell, acumulats als que ja portem de tot el dia, però estem més contents ja que a partir d'aquest punt pràcticament és tot baixada.

A les 15:30 arribem al Coll de la Coma de l'Orri, on deixem ja de carenar per baixar a mà esquerra, sense cami, a trobar el GR11. Si continuéssim recte per la carena, aniriem a parar al Coll de La Marrana, que es veu ben clar desde on som ara. Decidim, doncs, baixar i creuar per un torrent petit on hi ha una mica de sender marcat. Poc després trobem alguna marca esporàdica de GR, tot i que el sender no passa exactament per aqui, Com que tinc el recorregut del GR11 en el GPS, se que vaig en la direcció correcta. Es un simple exercici i no cal el GPS per aquesta simple maniobra, ja que és evident que el GR passa pel fons de la vall, vorejant el Fresser, però com dic jo sempre en aquests casos: "suposem que estem envoltats per la boira...", a veure què fariem...

Un cop sobre el GR11-7 i ja en clara direcció de tornada al refugi, decidim dinar. Son les 16:05 i el sol ens crema... ens ho prenem amb calma i ens hi tirem 50 minuts. Després continuem a tota màquina avall en direcció al refugi, que sobrepassem a les 17:40.

El refugi de Coma de Vaca

Ara no ens encantem gaire i pujem al sender que ens porta al Daió., La mica de pujada és fa molt dura, i es que ja portem un piló d'hores caminant. A mida que anem baixant per les Marrades, cada vegada fa més calor, el sol ens rosteix sense pietat, i en arribar al riu no ho dubtem ni un segón, i fiquem tot el cap dins l'aigua freda... quin descans!! La resta del camí es fa realment llarga i no s'acaba mai, sort que almenys en aquesta part estem més a l'ombra i la refrescada ens aguanta ben bé fins arribar al cotxe, a les 20:20, es a dir, 2h30' després de passar pel refugi. Estem bastant rebentats, i es que han estat 12h20' desde que hem començat a caminar a les 8 del matí.

Sense paraulessssss....

Els temps:

Daió - Refugi Coma de Vaca : 3h13', desnivell: 820 mts
Coma de Vaca - Balandrau : 2h30', desnivell: 580 mts, descans: 30'
Coll de Balandrau - Coll Tres Pics : 18'
Coll Tres Pics - Fontlletera : 31', desnivell: 175 mts
Fontlletera - Coll del Catllar : 1h19' , descans: 35'
Coll del Catllar - Les Borregueres : 40', desnivell, 130 mts
Les Borregueres - Coll Coma de l'Orri : 1h00, descans : 20'
Coll Coma de l'Orri - Enllaç´GR11-7 : 30'
Enllaç GR11-7 - Coma de Vaca : 1h40', descans; 50'
Coma de Vaca - Daió de Baix : 2h40', descans: 30'

Total desnivell: 820 mts el primer dia, i 855 mts el segón dia.
Total distància : 6 kms el primer dia, i 20 km el segón dia.
Total temps: 3h13' el primer dia, i 12h20' el segón, dels qual, 2h24' son descansos.

Més fotos i més dades: http://carrib99.blogspot.com/2008/06/balandrau.html