Com que en Carles ja va fer el Posets el juliol passat desde el refugi d'Angel Orús (vessant sud), aquesta vegada ho provarem desde el refugi d'Estós, al nord-est del cim.
Arribem a Benasque cap a mig matí i ens dirigim a l'entrada del camping Ixeia, que passem de llarg i seguim el camí fins una mica més amunt on hi ha un aparcament. A les 12:45 començem a enfilar la pista que puja al refugi d'Estós. El camí està molt ben acondicionat, és ample i gairebé ni s'enfangen les botes. Ideal per a dominguerus...
En el sender que puja a Estós
La cabanya del Turmo, a mig camí d'Estós 
El refugi d'EstósArribem al refugi d'Estós a les 15:30, on dinem una mica abans de continuar el camí de debò. El temps encara aguanta, hi ha núvols però predomina el sol. Sortim del refugi a les 16:15, en direcció oest, per l'esquerra del refugi. El sender baixa cap a la vorera esquerra del riu, i hem d'anar a buscar un pont de reixa metàl.lica, a 500 metres del refugi. Creuem a la banda dreta del riu i seguim les fites, que n'hi han poques.
El pont metàl.lic per creuar el riuDe vegades el camí es perd bastant, sobretot perquè es confón amb els propis senders que fan les vaques i que no duen enlloc. Vam caure en un d'aquests camins i després d'una bona estona ens adonem que el camí s'acaba en un marge molt incòmode i hem de desfer gairebé tot el camí. I, per si fós poc, comença a ploure... Amb la tonteria, perdem gairebé una hora per sortir d'aquella trampa.
Cap a les 18:00, retrobem el cami amb les seves fites, que segueix estrictament en direcció oest.
El sender va fent un pendent cada vegada més pronunciat, i a estones cal buscar les fites perquè algunes no son gaire visibles. No para de ploure, tot i que és una pluja fina, intermitent. El problema és el vent, que cada cop és més fort i a rafagues.
A les 19:30 decidim acampar, el problema és: "ón acampar?"... som a 2370 mts i encara hi ha herba, però el terreny és molt accidentat, amb pedres per tot arreu i no hi ha un metre quadrat de terreny que sigui plà. Estem més de mitja hora donant voltes, decidint quina és la pitjor de les ubicacions, i no n'hi ha cap que faci el pès. Comença a fer-se fosc, fa fred i s'ha de prendre una decisió ja mateix...
Al final ens quedem amb el lloc menys pendent que trobem, però tot i així és molt incòmode. Passem una bona estona desenterrant les pedres que sobresurten de l'herba, i creiem que les pedres no seran un problema. Per sort, en aquest punt estem una mica arrecerats del vent.
Muntada la tenda (una Quechua Ultralight T2), ens consta un munt entrar-hi, per la forta pendent però amb el fred, qualsevol lloc és bò. Sopem ràpidament mentre el vent no para de sacsejar la tenda en totes direccions. Segueix plovent.
Pinten bastos per fer el Posets l'endemà si el temps no millora... a les nou ja estem en posició de dormir. Surto un moment a rentar-me les dents i veig que la pluja ja s'ha tornat aiguaneu. La tenda i el terra esta coberta per una fina capa de gebre, i això que tot just acaba de fer-se fosc, i amb el vent, la sensació de fred és brutal.
Passem la "nit del lloro"... més ò menys. Amb el pendent, costa mantenir una posició estable dins la tenda. El vent no para de sacsejar la tenda tota la nit, i de vegades sembla que ha d'arrencar el vol pendent avall...
L'endemà el temps no millora. Fa molt fred, tot esta glaçat i plovisqueja. Més amunt hi ha poca visibilitat pels núvols baixos. Rès, un altre fracàs, esmorzem com podem, desmuntem el campament i cap avall.
Ha nevat durant la nit. Les primeres neus de la temporada?Arribem a Estós en 1h15', i el temps millora una mica. Desde allí, cap avall i fins el cotxe sense parar.
Com diu un muntanyenc famós, últimament potser no fem cims, però fem moments, moments i situacions per no oblidar.
Per a més realisme, aqui teniu un enllaç a video que va fer en Carles:
http://www.youtube.com/watch?v=FzlBkx6vAAU
Ho tornarem a provar (però se'ns gira la feina...)
Baixant d'Estós, amb el refugi al fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada