Més informació sobre el format del fitxer de tracks.
Aquesta vegada em decideixo a atacar la zona de StJulià de Ribelles (Alta Garrotxa) desde el nord.
Apart de tastar nous senders, intentarem trobar una via més ràpida d'aproximació a aquesta zona, que la de Sadernes i St Aniol. Segurament haurem de fer més estona de cotxe i més quilòmetres, però potser hi guanyarem en temps.
El punt més proper per arribar-hi en cotxe convencional, sense embolicar-se per pistes i camins forestals, és desde la localitat de Vila-roja, a la comarca del Vallespir de la Catalunya nord.
Per arribar a Vila-roja crec que el millor és anar en direcció nord per l'AP-7 ò la N-II, direcció La Jonquera. Si venim per l'AP-7, sortirem per la sortida num 3 i continuarem per la N-II uns 5 quilòmetres més en direcció La Jonquera, fins arribar a un trencant a mà esquerra, que agafarem en direcció Maçanet de Cabrenys/Darnius. Creuarem Maçanet i seguirem per una ampla carretera en direcció a la petita localitat de Tapis, i continuarem cap a la frontera, que creuarem. Ja en territori francès, la primera població que trobem és Costoja i, 3,3 quilòmetres més endavant, una mica abans d'arribar a St. Llorenç de Cerdans, hem de trencar a l'esquerra, direcció Vila-roja (Vilerouge).
Un quilòmetre abans de Vila-roja, en un revolt a dretes on hi ha un pont estret, agafarem una pista asfaltada que puja a mà esquerra. En un quilòmetre arribem a una petita esplanada on hi ha unes bústies i l'asfalt s'acaba. És el Plà Castanyer, i aqui és on haurem de deixar el cotxe. Hem trigat 1h30' desde Vidreres (2h20' desde Barcelona).
El camí segueix la direcció de la carretera i és una pista forestal que va baixant. Arribem en un lloc on la pista fa un revolt tancat a l'esquerra (00:15), i hi ha una petita esplanada a ma dreta amb una cadena. Deixarem la pista en aquest punt i creuarem la cadena, que és precisament la frontera.
Al cap de poc, la pista s'acaba davant una reixa d'una casa (00:20), creuarem un petit rec que ens queda just a la dreta de la reixa, i hem de trobar un sender estret que ens deixa, en un parell de minuts, al famós Hostal de La Muga. Aquest indret, ara en un lamentable estat, era un lloc estratègic de pas obligat, on s'hi podia trobar allotjament, queviures, etc fins la dècada dels anys vuitanta.
Hostal de La MugaContinuem per la pista i, abans del torrent de St Corneli trobem un petit prat a mà dreta (00:27). Hem de deixar la pista i creuar aquest prat. En pocs metres arribem a les runes de l'ermita de Sant Corneli.
En aquest punt cal localitzar el sender que puja al Màs Sobiràs. En aquest indret hi ha dos senders, poc visibles desde el mateix prat ja que es perden en l'espessor del bosc. Cal situar-se d'esquenes a la porta de l'ermita i agafar el cami de la dreta, amb marques grogues. L'altre camí esta marcat de color verd i taronja i creua el torrent, en canvi el camí bó no el creua.
El sender, molt ombrívol, puja amb una pendent moderada pel marge esquerre del riu. Cap al final, una vegada hem sortit del bosc, el sender es perd una mica i es confón però si estem atents a les marques grogues, no hi ha d'haver cap problema.
Arribem a una pista forestal (00:55), la que va de Bassegoda a l'Hostal de La Muga, la seguirem a l'esquerra durant un escassos 30 metres, i de seguida la deixarem per creuar un prat a ma dreta, on encara hi tenim marques grogues. A la vista, dalt del prat, hi veiem el Mas Sobiràs, actualment utilitzat com a refugi de bestiar.
Aviat arribem a un lloc on les marques indiquen dos camins possibles (1:00). En aquest punt tenim el Mas del Sobiràs a l'esquena i el bosc davant nostre. El cami de la dreta puja al Puig del Casso, i el de l'esquerra va cap a Ribelles, en direcció W/SW.
Realment val la pena fer aquest sender, estret, sinuós i molt entretingut, alhora que molt ombrívol. En algun moment trobarem un mirador des d'on podrem veure l'ermita de Sant Julià de Ribelles, el Puig del Bassegoda al fons i el Puig d'en Coll.
El sender entronca amb un altre sender que baixa i en pocs metres va a parar a una pista ampla (1:25). Baixarem a l'esquerra i en cinc minuts (1:30) arribem a Sant Julià.
La tornada es pot fer pel mateix camí ò, si hi ha temps, es pot pujar al Puig del Casso i tornar a baixar per la vessant del Màs Sobiràs.
Una vegada arribem al cotxe, val la pena fer una curta visita al bonic poble de Vila-roja, el més meridional de l'estat francès.
Si comparem aquesta aproximació amb la via de Sadernes-St Aniol-Ribelles, aquest camí ens permet arribar una hora abans a Ribelles, a canvi de fer més quilòmetres de carretera.
Via Vila-roja:
Cotxe : 1h30, 120km, 18€
Caminada: 1h30'
Total : 3h
Via Sant Aniol: Cotxe: 1h, 77km, 10€
Caminada: 2h55'
Total: 3h55'
A l'anada, abans d'iniciar el camí de Ribelles, vaig intentar arribar al Plà de La Muga, just a la frontera, sota el Puig de La Llibertat. Per això, una vegada en el Hostal de La Muga, vaig seguir la pista a la dreta, cap amunt. Al cap de 300 metres trom un trencant ample a mà dreta que puja recte amunt. El seguirem, i anem pujant 2,1 km més fins que la pista s'acaba.
En aquest punt trobem la Muga, que aqui presenta un llit de marcat color rogenc. El camí es perd i l'unica alternativa, no gaire costosa, és remuntar el riu pel llit sec. Quan jo hi vaig passar estava força net, i s'hi podia caminar bé. En algun punt s'ha de grimpar per salvar les roques i els salts d'aigua, però és relativament fàcil. Molt millor que anar pel bosc, molt brut i perdedor. En un moment donat, però, com que no veia gaire clar que pogués remuntar el riu fins dalt del plà de La Muga, vaig decidir tornar enrere.
El riu Muga, gairebé impracticable per la vora en aquest puntEn canvi, cercant ressenyes per Internet vaig veure que efectivament s'hi pot arribar. Cal remuntar per dins el riu fins un cert punt, on se surt del bosc, aleshores es pot continuar pel marge esquerre del riu fins a dalt. Un altre dia serà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada