Més informació sobre el format del fitxer de tracks.
Avui he pujat al Puig del Casso, un dels cims de l'Alta Garrotxa més desconeguts, probablement per la seva poca altitud (1187 mts), però amb una vista excepcional en totes direccions, des dels Pirineus Orientals fins al mar. A més, em servirà per descobrir part del camí que duu a La Menera, creuant la frontera amb França i que properament faré sencer.
La ruta prevista surt de Sadernes, passa per St Aniol, el Pujant d'en Llebre, St Julià de Ribelles, La Creu de Ferro i el Puig del Casso. Hi hauria alternatives probablement més curtes, per exemple desde l'Hostal de La Muga, però prefereixo passar pel pujant d'en Llebre per l'espectacularitat de les vistes.
Com sempre, deixo el cotxe en el aparcament del Pas dels Aures, la qual cosa m'estalvia 30 minuts de pista, bonica, però que ja em sé de memòria. L'aparcament és buit i començo a caminar a bon ritme cap a Sant Aniol, on hi arribo al cap d'una hora exacta (1:00).
Sant Aniol vist desde el pujant d'en LlebreDescanso 10 minuts prop de la font i pujo pel sender que passa entre l'antic refugi i l'ermita. M'he de descalçar per creuar la riera, ja que baixa força plena. El camí, amb una bona pendent i que va fent ziga-zagues, es pot fer a bon ritme. En 10 minuts (1:20) arribo al Collet de Clarioles. Aqui s'ha d'agafar el corriol de l'esquerra. En aquest punt, en una roca, hi ha una inscripció amb pintura vermella que diu "La Menera 4h30"... no puc evutar riure, ja que ho trobo una mica optimista.
Ben aviat el camí puja molt dret, i cal fer servir les mans en alguns punts. Es important no perdre de vista les marques grogues i alguna de vermella, més desdibuixades. Ara ja ens ho hem de prendre amb calma. A mida que guanyem altura, el camí es va tornant espectacular i en certs moments esdevé un cornisa penjada per sobre la cinglera. No és difícil i només cal anar amb compte de no ensopegar.
Espectacular vista de la riera de Sant Aniol, per on he pujat
El sender esdevé estret i molt variat
En 20 minuts (1:40) el camí es divideix en dos: el de l'esquerra baixa i el de la dreta segueix pujant. Continuo pel de la dreta amunt. Després de 15 minuts (1:55) arribo a les runes de Can Llebre, distingibles per unes antigues feixes delimitades amb pedres. En aquest punt, on el bosc s'aclareix una mica, cal deixar el corriol i pujar per la dreta amunt, creuant les feixes. Seguirem només les marques grogues, ja que les vermelles segueixen pel corriol principal.
Més endavant trobem el pas del Llebre, que és un punt on cal fer una grimpada per salvar un marge d'uns tres metres. Es fàcil i hi ha prous llocs on agafar-se. Si s'hagués de baixar per aquest punt només caldria vigilar on posem els peus, però no hi ha d'haver cap problema. Seguim el sender amunt durant uns 20 minuts i arribem (2:15) a una pista, en un revolt tancat d'aquesta. Ara cal seguir cap a la dreta, en direcció a Sant Julià de Ribelles. El cap d'uns 15 minuts (2:30) podem agafar una drecera a mà esquerra en un punt on la pista creua un torrent, que ens estaviarà una bona marrada. Tornarem a retrobar la pista, que seguirem cap a l'esquerra, i arribarem a una cadena que ens franqueja el pas (2:50). Just en aquest punt a mà esquerra surt un corriol que es fica dins el bosc i que, en 5 minuts ens deixa a Sant Julià de Ribelles (2:55). Abans, però haurem retrobat la pista principal un altre cop, que seguirem també a l'esquerra.
Avui, la porta de l'ermita de Sant Julià era oberta...Darrere del rètol de Sant Julià continua la pista, barrada per una altra cadena, que s'enfila recte en direcció nord-oest. Al cap de 150 metres, deixarem aquesta pista per un corriol que surt a mà dreta en un petit collet. Encara estem seguint les marques grogues. En pocs metres hi ha una bifurcació de camins, tots dos marcats amb marques grogues i amb una 'T' groga al mig. Dedueixo que he d'agafar el de l'esquerra, que puja cap amunt. Imagino que el de la dreta deu anar al Mas Sobiràs, però no ho tinc clar.
Ara la pujada és molt pronunciada, i cal fer servir les mans de tant en tant. Cal anar alerta de no despistar-se ja que el sender es confón amb la vegetació i sovint es perd. Hi ha marques suficients, però cal estar a l'agüait.
Després de mitja hora de sortir de Ribelles (3:25), arribem a una clariana del bosc en un coll, on veiem que les marques grogues es tornen a bifurcar (es veu que no hi havia pintura d'un altre color...). El camí de la dreta baixa i el que segueix recte puja ben dret. Evidentment, hem d'agafar el que va recte. A partir d'aquest punt, la pendent és cada cop més forta i cada cop fa més calor, ja que hi ha menys arbres.
En 25 minuts arribem al cim, gairebé inesperadament, ja que el cim és força rom i cada vegada hi ha menys pendent fins que trobem la curiosa fita que hi ha en el cim del Puig del Casso (3:50).
La Mini-fita dalt del Puig del CassoLa vista és espectacular, i crida l'atenció una franja de terra vermellosa en direcció nord-oest, prop del naixement de la Muga. Es en aquesta direcció on caldria seguir el cami que ens duria fins a La Menera, però això sera un altre dia.
Faig la tornada pel mateix camí fins a Ribelles, però en arribar a la primera cadena que he trobat en pujar, no segueixo per la pista, sino que la creuo i segueixo per un sender que passa pel coll de la Bassa, el plà Ballador, i tornant al Coll de Clarioles i Sant Aniol. Bàsicament es tracta de salvar el Puig d'en Coll per la banda est.
En el Coll de la Bassa m'enduc un bon ensurt, ja que sento el roncar d'un parell de porcs senglars a pocs metres, just darrera dels arbres que tinc a la meva esquerra. M'aturo de cop i penso que segurament me'ls trobaré de cara en el proper revolt del camí, i això no els faria cap gràcia ni als porcs ni a mí. Amb tots els respectes pel regne animal, ara tampoc seria el moment d'iniciar un diàleg d'allò més porcí amb aquestes bésties. Decideixo picar de mans, treure'm el xiulet de la motxilla i xiular ben fort. De seguida, sento un fort soroll de branques i com el ronc dels porcs s'allunya a tota velocitat. Ara ja puc continuar el meu camí, sense deixar de bufar el xiulet de tant en tant, per si de càs.
La balma dels Ribellencs, en el camí de baixadaLa baixada, la faig en 2h 45' fins al Pas dels Aures, sense novetats.
El temps total va ser de 8h10', incloent-hi 1h15' en descansos.
Nota: els temps esmentats entre parèntesi no inclouen descansos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada